Us recomanem un vídeo de les comanyes d’Arran de Les Corts sobre les festes nadalenques. Molt bo!
Manifest: Per Nadal, reduïm el consumisme delirant.
Arriba el desembre i amb ell el Nadal. Són dies per passar-los amb la família, les amistats, etc. Però també és una època en què augmentem el nostre consum de manera exagerada.
El Nadal és una de les festes cristianes més importants de l’any i que el capitalisme ha reconvertit en una festa consumista. Les nostres antigues tradicions han estat reconvertides de manera que haguem de gastar i gastar sense límit.
Si bé ja teníem el nostre Caga Tió i la vinguda des de l’Orient dels Reis Mags, el sistema se les ha enginyat per introduir a la nostra terra un estrany Pare Noel que s’enfila pels balcons de les cases a portar-nos més consumisme.
S’acosta un Nadal difícil, la crisi està afectant, òbviament, a les classes populars i treballadores. Ens podrem menjar els torrons l’any vinent o potser la hipoteca ens haurà ofegat ja del tot i no tindrem ni casa?
La inflació, a més, amenaça en reduir encara més el nostre poder adquisitiu. Han pujat els preus dels productes de primera necessitat així com els impostos indirectes. Els preus del transport públic, de les taxes universitàries, del combustible, etc. no paren d’augmentar. Estan privatitzant i elititzant els serveis bàsics, l’atur juvenil segueix pujant, es volen carregar les pensions, etc.
Cal doncs, per necessitat o per convicció, que reduïm el consumisme delirant en què ens han acostumat a viure. No és sostenible que per cada regal hi hagi 4 embolcalls, ni que ens haguem de deixar el salari en àpats i regals. Tampoc ho és la despesa energètica en llums de Nadal, així com que haguem de passar un altre gener aparentant-nos el cinturó. No és sostenible en nivell de consumisme actual!
PER UNA TRANSFORMACIÓ SOSTENIBLE DEL NOSTRE SISTEMA ECONÒMIC I SOCIAL: COMBATEM EL CAPITALISME!
Per Nadal, sigues conscient!
L’assemblea d’Arran de l’Alt Maresme seguim amb la nostra campanya de Nadal, en contra del sexisme a les joguines i a favor d’un consum crític.
Perquè les compres de Nadal són molt més que compres, escenifiquen un model de consum i posen de manifest fins a quin punt el capitalisme influeix a la societat. Per això, cal que per Nadal consumim d’una manera responsable: comprem a botigues de proximitat, cooperatives, botigues de comerç just, etc.; defensem la terra reciclant, reutilitzant i reduïnt els embolcalls i paquets dels regals; fomentem l’intercanvi d’objectes usats i de segona mà i procurem comprar productes etiquetats en català.
I per descomptat, cal que ens mirem molt amb l’educació i els valors que oferim a les més petites: EL PATRIARCAT NO ÉS CAP JOC! Per això, regalem joguines que fomentin la descoberta de la natura, el cooperativisme i que siguin didàctiques, ja que només educant amb valors als més petits aconseguirem destruïr el patriarcat.
Per Nadal, sigues conscient!
ENTERRAR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT!
Contra l’herència franquista d’opressió nacional, social i de gènere,
ENTERRAR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA:
L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT!
Independència, Socialisme. Països Catalans
Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I de la dinastia Borbònica.
Una constitució que divideix administrativament el nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic, garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.
Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen -ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la de caràcter optatiu a l’E.S.O.
És per això que un any més, l’Esquerra Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a la Independència i el Socialisme als Països Catalans.
Per Nadal no regalis joguines sexistes, regala cultura!
L’assemblea de l’Arran de l’Alt Maresme fa campanya en contra de les joguines sexistes.
“Les joguines són per educar i jugar, no els donem un ús sexista”
Un dels principals protagonistes de les compres de Nadal són les joguines. Les nenes i els nens per escollir les joguines que volen es guien pel que veuen a la televisió, revistes, fulletons publicitaris… La televisió és el principal mitjà de socialització a totes les cases. Molts dels anuncis imposen el sexe a les joguines, determinant el gènere de la mainada a qui va destinada, la societat atribueix uns rols a les nenes i als nens, “coses de nenes i coses de nens”.
Actualment, les joguines que trobem al mercat són representacions en petit del món adult, introdueixen, familiaritzen la nena i el nen amb els objectes, l’ajuden a establir un nexe entre el seu món imaginari i la realitat quotidiana. Pel fet de considerar el joc infantil com una preparació per a la vida adulta, les joguines s’han distribuït tradicionalment en funció dels rols que s’espera que les dones i els homes desenvolupin en la societat segons els estereotips sexuals.
Sabent que la joguina és un mitjà per educar i aprendre, hem de ser conscients que el que som de grans és el que hem après de petites. Apostem per un model educatiu no sexista, i per la construcció d’una societat sense diferències ni discriminacions per raons de gènere. Per tot això, a l’hora de triar joguines:
· Cal que tinguem en compte la importància del joc en el procés de socialització.
· Hem d’evitar els jocs sexistes o violents, a més dels que fomenten l’individualisme.
· Cal triar jocs que estimulin la creativitat i la imaginació dels menuts.
· Hem de potenciar els jocs de descoberta de la natura.
· Hem de intentar regalar jocs no competitius.
· Fomentem els jocs col·lectius, de companyerisme, d’empatia que fomentin la relació entre nens i nenes.
Per Nadal, regala cultura!
Vaga General #14N: Només lluitant tenim futur!
Quant més deixaràs que et prenguin per salvar el capitalisme?
Aquest 14 de novembre, les joves dels Països Catalans ens trobem amb una nova convocatòria de Vaga General. Al nostre país hi ha una situació econòmica cada vegada més precària i on cada cop són menys els serveis públics que ens ofereix el fals i insuficient estat del benestar. El jovent de les classes populars del nostre país observem com cada dia hem de cedir més drets socials perquè ells (Fons Monetari Internacional, Unió Europea, bancs i caixes, empreses multinacionals, polítics, grans empresaris,etc.) -que cal recordar que són els únics culpables de l’actual situació de crisi i misèria econòmica en què ens trobem- salvin l’actual sistema capitalista.
Els motius que com a joves tenim per fer vaga són diversos i flagrants:als Països catalans tenim més de 1’5 milions de persones aturades, un atur juvenil que ja fa temps que supera el 50%, els estudiants catalans hem patit la pujada de taxes universitàries més gran de la història encaminada a crear un ensenyament universitari elitista, unes condicions laborals cada vegada més precàries amb un salari mínim que no arriba als 800€, les duríssimes retallades que l’oligarquia econòmica esta aplicant a la sanitat i l’ensenyament públics, els inassolibles augments del preu del transport públic, entre molts d’altres.
Dades com la que ens indica que les retallades del govern de CIU a la Comunitat Autònoma de Catalunya des del 2010 són de 5.500 milions d’euros i els beneficis de la Caixa des de l’inici de la crisi superen els 7.500 milions d’euros, ens demostren que les famoses mesures d’austeritat són una enganyifa i només pretenen fer pagar la crisi als qui no l’hem provocada. Ens neguem a reconèixer i pagar un deute, que els treballadors no hem creat, perquè els grans poders econòmics puguin continuar mantenint els seus beneficis mentre ens segueixen explotant. El jovent estem cansats de veure perplexos com el capitalisme arruïna el nostre futur en benefici d’una minoria de grans empresaris i polítics mercenaris i corruptes.
El jovent independentista i socialista del nostre país estem començant a organitzar-nos com mai, com ja vam demostrar a la passada Vaga General arreu dels Països Catalans. A més a més, hem entès que amb una vaga d’un dia basada en només no anar a treballar no aconseguirem que trontolli l’ordre establert i s’aconsegueixi un canvi real de la nostra situació. D’aquesta manera, el 14 de Novembre ha de ser el dia en què els joves sortim al carrer i assenyalem els veritables culpables de la crisi i demostrem als nostres governants que si segueixen destruint el nostre futur no podran governar amb tranquil·litat. Perquè, estem farts de sindicats pactistes que venen els drets dels treballadors a la patronal i no volen una transformació social de veritat.
Perquè de motius ens en sobrem i perquè ens neguem a acceptar el futur de misèria i precarietat que ens ofereixen, aquest 14 de Novembre el jovent sortirem al carrer a lluitar pel nostre futur, a cridar ben fort que per molt que ho intentin no abaixarem el cap mentre ells ens segueixen explotant, a evidenciar que ens neguem a reglar les nostres vides al capitalisme i perquè només lluitant tenim futur!
El 14 de Novembre, ningú al seu lloc de feina, tothom al carrer!
Només lluitant tenim futur!
Independència, Socialisme i Feminisme
ARRAN
Crònica del primer Correllengua de Sant Pol de Mar – 4 de novembre
L’acte, organitzat per Sant Pol de Mar per la Independència (ANC) amb la col·laboració de la Colla Gegantera de Sant Pol de Mar, el Cau El Nus, els diables de La Infernal de La Vallalta, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i Arran Alt Maresme, es va celebrar a la Plaça de l’Estació del poble.
Durant tot el matí van ser diverses les persones que s’hi van anar aplegant per gaudir de les activitats programades: els més menuts van poder assistir al taller per aprendre a fer ballar gegants i pintar-ne amb colors les siluetes (d’en Ben Hassat i de la Mercè de la Murtra), així com pintar una estelada amb les mans i altres activitats organitzades pel Cau El Nus.
També, durant tot el matí, hi va haver paradetes de les diferents entitats que van organitzar o col·laborar en la preparació i desenvolupament del Correllengua, on s’hi podien fer activitats, comprar-hi material, o simplement informar-se.
El temps no va acompanyar massa i les dues xerrades programades (una sobre el català com a eina de cohesió social i la integració, així com llur salut arreu dels Països Catalans – la qual comptava amb ponents del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes-; i una segona xerrada sobre els arguments a favor de la independència) no es van poder realitzar. Malauradament, tant sols es va poder deixar fer un petit parlament a dos d’ells, abans de la lectura del manifest.
El nostre objectiu és treballar amb els diferents col·lectius de l’Alt Maresme per fer de les viles i pobles llocs vius i participatius, i per potenciar el carrer com a espai de trobada i debat. Actes com aquest són una eina per donar a conèixer el nostre discurs de crítica social i independentista. Per tot això, no dubteu que l’any vinent ens tornarem a trobar al Correllengua de Sant Pol de Mar!
ALS PAÏSOS CATALANS, EL JOVENT SEGUEM ARRAN!
Independència/Socialisme/Feminisme.
7 de novembre, 353 anys de Resistència
Avui fa 353 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus, el document que manté encara dividits els Països Catalans dins dels estats espanyol i francès
Aquest document fou signat el 7 de novembre de 1659 per la monarquia hispànica. El tractat divideix la nació catalana cedint els territoris del nord de Catalunya a França a canvi de mantenir les possessions a Flandes.
Aquest dissatbe, coincidint amb els actes de cloenda del Correllengua, es commemorà el 7 de novembre amb una manifestació pels carrers de Perpinyà sota el lema ‘Per l’ensenyament del català’, per denunciar les agressions a la llengua catalana en el conjunt del territori català i en especial a Catalunya Nord, on només s’afegeixen impediments per al seu desenvolupament normal especialment en l’ensenyament, per mostrar així que es continua treballant pel reconeixement de la nostra llengua, de la nostra cultura.
La manifestació sortirà de la Plaça de la Victòria, al peu del Castellet, però la festa començarà a les 15h amb l’Escola al carrer, activitat interactiva amb la Brigada d’intervenció poètica. Després de la marxa i de l’acte polític, tindrà lloc a les 19.30h la marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musicale, on a les 20h30 tindrà lloc el concert.
Enguany, la nova organització juvenil dels Països Catalans s’estrena a la diada de Catalunya Nord, és per això quetota aquella gent que vulgui venir, podrà fer-ho amb el bus que hem organitzat: sortirà dissabte a les 12h de l’estació de trens de Mataró. El preu del bus és de 13€, i l’entrada al concert 7€. Per a confirmar l’assistència cal enviar un correu a maresme@arran.cat . Us hi esperem!
Per la reunificació i alliberament dels Països Catalans,
ORGANITZA’T I LLUITA!
Independència/Socialisme/Països Catalans
Seguem ARRAN!
Vuit anys de la sentència d’Estrasburg: El Regne d’Espanya assenyalat com a torturador
El 2 de novembre del 2004 el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemnava amb una sentència sense precedents el Regne d’Espanya per les tortures als independentistes detinguts l’estiu del 1992 en una operació dirigida pel magistrat Baltasar Garzón
Tal dia com avui de fa 8 anys aquest tribunal internacional dictavauna sentència condemnatòria contra el Regne d’Espanya per les denuncies per tortures presentades pels 17 independentistes detinguts abans del Jocs Olímpics del 1992. Un any abans, el mes de novembre del 2003, es va realitzar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg el judici contra el Regne d’Espanya per les tortures als independentistes detinguts l’estiu del 1992 per la Guàrdia Civil en una operació dirigida pel magistrat Baltasar Garzón.
Així i tot, el TEDH va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures a 15 independentistes catalans detinguts el 1992, i la mateixa sentència argumentava que havia passat massa temps per poder comprovar si hi va haver tortures contra els detinguts. La sentència donava la raó a 15 dels 21 demandants, ja que sis de les denúncies van ser desestimades per motius formals.
El Tribunal Europeu d’Estrasburg, en canvi, sí va criticar les autoritats espanyoles perquè haver-se negat a prendre declaració als agents de la Guàrdia Civil responsables de les detencions i custodia dels detinguts. La sentència ressaltava que dotze anys després dels fets, el relat detallat dels casos denunciats i les proves aportades pels demandants contrastava amb les declaracions incoherents dels pseudorevisions forenses que presentava l’advocat de l’Estat espanyol.
Una sentència internacional sense precedents
Aquesta sentència del TEDH d’Estrasburg va tenir una transcendència política sense precedents, donat que no hi havia hagut fins aleshores al Tribunal Europeu una denúncia de tortures col·lectiva amb aquest nombre de demandants que hagi prosperat fins arribar a judici. I en cap cas i fins aleshores, un sentència condemnatòria contra el Regne d’Espanya per tortures en aquest tribunal internacional. Anteriorment el TEDH havia condemnat l’Estat francès per tortures el 1999, i més recentment aquest mateix tribunal va condemnar-lo en el cas del periodista basc detingut i torturat Martxelo Otamendi. Aquest tribunal europeu també va condemnar l’Estat espanyol en l’anomenat “Cas Bultó”, el novembre del 1993, en aquest ocasió per no haver respectat les garanties mínimes judicials, sentència que va obligar l’Estat espanyol a repetir un judici ple d’irregularitats. En aquella sentència es va absoldre Antoní Massaguer, Xavier Barbarà i Ferran Jabardo i va condemnar l’Estat espanyol a pagar una sèrie d’indemnitzacions pel dany moral provocat per la privació de llibertat injustificada que van haver de patir.
La sentència del 2 de novembre del 2004 marcava un abans i un després i per fi mostrava les clavegueres de l’Estat, i en una sentència inèdita i col.lectiva. El nombre de demandants contra l’Estat espanyol era gran, però cal recordar que foren molts més els qui patiren la tortura a mans de la Guàrdia civil. De la xifra de la cinquantena d’independentistes que van ser detinguts durant la ratzia olímpica quasi una trentena van denunciar d’alguna manera que havien estat torturats. En molts casos aquesta denúncia s’havia fet davant el jutge instructor (l’inhabilitat Baltasar Garzón).
Extret de Llibertat.cat
Arran Alt Maresme 