Manifest: Per Nadal, reduïm el consumisme delirant.

Arriba el desembre i amb ell el Nadal. Són dies per passar-los amb la família, les amistats, etc. Però també és una època en què augmentem el nostre consum de manera exagerada.

El Nadal és una de les festes cristianes més importants de l’any i que el capitalisme ha reconvertit en una festa consumista. Les nostres antigues tradicions han estat reconvertides de manera que haguem de gastar i gastar sense límit.

Si bé ja teníem el nostre Caga Tió i la vinguda des de l’Orient dels Reis Mags, el sistema se les ha enginyat per introduir a la nostra terra un estrany Pare Noel que s’enfila pels balcons de les cases a portar-nos més consumisme.

S’acosta un Nadal difícil, la crisi està afectant, òbviament, a les classes populars i treballadores. Ens podrem menjar els torrons l’any vinent o potser la hipoteca ens haurà ofegat ja del tot i no tindrem ni casa?

La inflació, a més, amenaça en reduir encara més el nostre poder adquisitiu. Han pujat els preus dels productes de primera necessitat així com els impostos indirectes. Els preus del transport públic, de les taxes universitàries, del combustible, etc. no paren d’augmentar. Estan privatitzant i elititzant els serveis bàsics, l’atur juvenil segueix pujant, es volen carregar les pensions, etc.

Cal doncs, per necessitat o per convicció, que reduïm el consumisme delirant en què ens han acostumat a viure. No és sostenible que per cada regal hi hagi 4 embolcalls, ni que ens haguem de deixar el salari en àpats i regals. Tampoc ho és la despesa energètica en llums de Nadal, així com que haguem de passar un altre gener aparentant-nos el cinturó. No és sostenible en nivell de consumisme actual!

PER UNA TRANSFORMACIÓ SOSTENIBLE DEL NOSTRE SISTEMA ECONÒMIC I SOCIAL: COMBATEM EL CAPITALISME!

ENTERRAR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT!

Contra l’herència franquista d’opressió nacional, social i de gènere,
ENTERRAR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA:
L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT!
Independència, Socialisme. Països Catalans

Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I de la dinastia Borbònica.

Una constitució que divideix administrativament el nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic, garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.

Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen -ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la de caràcter optatiu a l’E.S.O.

És per això que un any més, l’Esquerra Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a la Independència i el Socialisme als Països Catalans.

 

Finalitza el procés de confluència juvenil. Arran es consolida com la nova organització juvenil de l’EI

S’autodissolen així Maulets, el jovent independentista revolucionari i la CAJEI, organitzacions que iniciaren el procés fa prop de quatre anys i al qual s’hi han sumat més d’una desena de noves assemblees.

Celebrada a les Terres de l’Ebre aquest passat cap de setmana, la segona part de l’Assemblea Nacional Constituent d’Arran – que va haver de ser partida en dues parts per motius tècnics- ha esdevingut el darrer pas del procés de confluència iniciat fa prop de quatre anys per Maulets i la CAJEI. Queda, així, totalment consolidat el nou projecte juvenil de l’Esquerra Independentista al qual s’hi ha sumat més d’una desena d’assemblees locals durant aquest temps donant com a resultat Arran, que el passat Juliol ja va quedar constituït oficialment i va iniciar el seu projecte polític. Es tanquen, doncs, en aquest cap de setmana alguns debats pendents com l’estructuració de l’Esquerra Independentista o algunes apostes estratègiques com la defensa del territori o la lluita antifeixista.

Reforçar i cohesionar l’Esquerra Independentista: una necessitat davant la conjuntura actual
Cal fer una aposta ferma i decidida per l’òrgan de coordinació del moviment que s’està construint. És necessària una direcció col·legiada del moviment que permeti dotar l’Esquerra Independentista d’unes eines i un espai des d’on articular respostes ràpides i contundents en una conjuntura com l’actual. Alhora aquest òrgan coordinador tindrà la tasca de marcar les línies estratègiques del moviment i de reforçar el treball, el debat i les apostes tàctiques conjuntes de l’Esquerra Independentista. En definitiva, Arran veu en aquest espai de coordinació l’eina des d’on articular i desenvolupar el nostre programa polític alliberador per a les classes populars catalanes i considera vital la seva creació i posada en marxa de forma immediata.

Una Esquerra Independentista més forta i implantada que mai, però amb constants reptes i noves necessitats:
Podem constatar, novament, un augment en implantació i força del conjunt del moviment. Els fruits dels darrers anys són evidents: Un major desplegament d’ateneus i casals arreu del territori; Un augment molt substancial de la implantació i representació aconseguida de la CUP en els diferents consistoris de la CAC; Un sindicalisme que respon amb més força davant les agressions neoliberals, ja sigui obrint noves seccions sindicals en el cas de la COS o reforçant els nuclis existents, creixent qualitativament i quantitativa per aconseguir recuperar el protagonisme en la lluita estudiantil en el cas del SEPC. Una organització antirepressiva, Alerta Solidària, que ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i realitzar una àrdua tasca de recolzament i suport a les independentistes encausades en els diferents punts del territori català permetent mantenir-nos fermes davant l’escalada repressiva aconseguint tenir una estructura antirepressiva que ha fet possible mantenir la combativitat i la confrontació amb l’Estat.

És necessari, però, afrontar nous reptes per solucionar mancances històriques del moviment. És el cas de la lluita feminista, no n’hi ha prou en entendre l’opressió de gènere com un dels tres pilars bàsics d’opressió i prioritzar—ne el treball i la lluita. És necessària la vertebració d’una sectorial feminista dins l’Esquerra Independentista que treballi pròpiament la lluita per l’alliberament de gènere històricament deixada de banda per l’EI i que al mateix temps permeti dotar les mobilitzacions i campanyes conjuntes d’una perspectiva de gènere que ha de ser necessariament transversal a tota acció política del moviment.

Al mateix temps, reafirmem l’aposta per reforçar la COS, prioritzant la sindicació de la nostra militància, amb el treball conjunt i impulsant el seu naixement en els territoris on Arran tingui presència. També cal fer un salt en la implicació de la militància d’Arran al SEPC per aconseguir, així, que es consolidi com el referent estudiantil als Països Catalans.

La lluita al carrer, l’antifeixisme i la defensa del territori; lluites que el jovent no podem menystenir.

Arran fa una aposta decidida per la defensa del territori, en línia amb el treball desenvolupat per l’Esquerra Independentista els darrers anys. Es necessari estructurar la lluita en la defensa del territori en diferents àmbits com: l’especulació, el model energètic i de l’aigua, la mobilitat i els transgènics. Al mateix temps, a part de plantar cara a aquestes agressions hem de treballar constructivament per saber respondre creant una alternativa al model actual de territori.

Ens reafirmem en la lluita al carrer i l’agitació activa com a eines de confrontació i oposició al sistema considerant-les mitjans de lluita legítims, necessaris i complementaris a tota la resta.

Finalment hem de destacar l’aposta per seguir mantenint la lluita antifeixista com una important aposta tàctica en un moment de crisi econòmica on el feixisme s’està reorganitzant aconseguint més suport i força que mai al llarg i ample del continent europeu i així, treballar per frenar un possible contagi d’aquest fenomen als Països Catalans.

Autodissolució de Maulets i la CAJEI. Nous temps, nous reptes i noves eines al servei del jovent dels Països Catalans

Amb la consolidació, aquest cap de setmana, del nou projecte juvenil Arran es tanquen les dues experiències originàries: Maulets, el jovent independentista i revolucionari i la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), organitzacions històriques de l’independentisme juvenil que decidiren, fa quatre anys, acostar posicions i treballar per solucionar una mancança històrica del nostre moviment, la divisió juvenil en el sí de l’Esquerra Independentista.

D’aquesta ferma aposta per avançar en l’estructuració del nostre moviment en rep l’herència Arran que, havent sumat més d’una desena d’Assemblees des d’aleshores, pretén recollir la maduresa i responsabilitat política de la CAJEI i Maulets al iniciar un projecte tant ambiciós i complex com és, no només la unitat juvenil, sinó l’estructuració d’una nova eina per al jovent català, amb capacitat d’aglutinar joves a qui fins aleshores no s’havia arribat i alhora capaç d’adaptar-se millor a la conjuntura actual i poder donar una resposta més eficaç a noves i velles problemàtiques i opressions.

Conscients de que les eines neixen per extingir-se, com militants de Maulets i la CAJEI podem afirmar estar profundament orgulloses de que la desaparició de les nostres organitzacions s’hagi produït en el context del naixement d’una única organització que en recull l’experiència, el bagatge, la maduresa, la força i la implantació donant com a resultat l’organització juvenil més forta i nombrosa dels Països Catalans, com és Arran. I això últim no és sols un eslògan, és una realitat que ja s’està demostrant amb poc més de tres mesos de vida d’Arran. Aquest fet ens permet visualitzar un futur ple d’optimisme, perquè la il·lusió, el treball i les ganes dipositades en aquest projecte ja estan donant –com dèiem- els primers fruits. I diem els primers, precisament per aquest fet: tenim clar que Arran esdevindrà en els propers anys una eina referencial per al jovent dels Països Catalans, en la lluita pel nostre alliberament com a poble, com a classe i com a persones.

Tot i això, no podem menystenir el que, per nosaltres, han sigut Maulets i la CAJEI. Així, sense poder evitar deixar-nos portar pel sentimentalisme, sempre guardarem un lloc al nostre cor amb totes les experiències viscudes en aquests anys de militància juvenil. Així, afirmem mantenir sempre viu el record de les nostres organitzacions, perquè –com va dir Joan Fuster- qui perd els seus orígens perd la identitat. I nosaltres volem tenir-ho sempre clar: recordar d’on venim per saber a on anem i per què. I alhora perquè estem profundament orgulloses de ser el què som, de ser l’herència de gairebé 25 anys de lluita juvenil als Països Catalans i no renunciem ni a un sol episodi de la nostra història.

Amb l’esperit Maulet i de les Assemblees de Joves, el jovent dels Països Catalans seguem ARRAN!

Independència. Socialisme. Feminisme.

Maulets, el jovent independentista revolucionari (1988-2012)

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) (2002-2012)

ARRAN